* Limitacions injustes de rendes: La nova regulació, com la Llei de l’Habitatge estatal, desincentiva el lloguer i provoca la sortida d’habitatges del mercat, amb una reducció alarmant del parc de lloguer disponible.

* Assignació d’auxili social als propietaris: Les obligacions que haurien de recaure en les administracions públiques, com el suport a persones vulnerables, es traslladen als propietaris sense cap compensació.

*Normes que penalitzen els propietaris: Allargaments forçosos de contractes, suspensions de desnonaments i altres mesures arbitràries creen un entorn d’inseguretat jurídica que desincentiva l’activitat econòmica dels arrendadors.

*Tracte injust als petits propietaris: L’equiparació de petites empreses familiars amb grans tenidors, basada en el nombre d’immobles i no en la capacitat econòmica, penalitza injustament el petit i mitjà propietari.

* Desequilibri d’obligacions a la LAU en perjudici del propietari: La manca de protecció dels drets dels propietaris i la confusió entre funció social i auxili social a càrrec de l’administració han creat un marc desfavorable.

Aquestes mesures han portat a una reducció dràstica del mercat de lloguers (fins a un 40%), dificultant l’accés a l’habitatge de moltes famílies i provocant un encariment generalitzatdels preus.